L'APDCAT participa en una acció coordinada per avaluar el compliment del dret de supressió a Europa

23/02/2026 | 09:00h

El Comitè Europeu de Protecció de Dades ha publicat els resultats d’una anàlisi de la implementació del dret de supressió a Europa, un dels més reclamats per la ciutadania, després de consultar més de 32 autoritats de protecció de dades europees, entre les quals l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
Dret supressió

El Comitè Europeu de Protecció de Dades ha publicat l’informe Implementació del dret de supressió per part dels responsables del tractament, fruit de l’acció coordinada que ha implicat la col·laboració de 32 autoritats de protecció de dades europees, entre les quals l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

En aquest sentit, l’APDCAT ha aportat els resultats de les enquestes que va adreçar durant el 2025, a 31 entitats  responsables dels tractaments de dades en el seu àmbit d’actuació, que incloïa entitats del sector públic a Catalunya, entitats privades amb funcions públiques, entitats privades, etc. L’APDCAT ha participat en aquesta acció conjuntament amb l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, l’Autoritat Basca de Protecció de Dades i el Consell de Transparència i Protecció de Dades d’Andalusia.

En global, l’informe recull els resultats de les enquestes realitzades a 764 entitats responsables del tractament a tota Europa, tant públiques com pimes, i corporacions privades.

Informació, anonimització i supressió

Encara que s'han observat diverses bones pràctiques, l’informe apunta a l’existència d’un marge de millora en algunes pràctiques recurrents en l’exercici del dret de supressió, un dels reclamats per la ciutadania. En concret, en la manca d’un procediment intern documentat i actualitzat per gestionar les sol·licituds de supressió, la deficiència d’informació que es proporciona a les persones per exercir el dret de supressió, les dificultats per definir i implementar els períodes de conservació, la incertesa jurídica sobre les excepcions per denegar les sol·licituds de supressió, l’ús de tècniques d’anonimització de forma errònia o incompleta o la manca de mesures per gestionar les sol·licituds de supressió en el context de les còpies de seguretat, etc.

L’informe també proposa recomanacions per cadascuna de les problemàtiques detectades, per tal d’ajudar els responsables en l’atenció de l’exercici del dret de supressió, atès que no és un dret absolut i a vegades resulta difícil valorar les circumstàncies en el cas concret per donar-hi resposta.

Pel que fa a les entitats que han participat en aquesta acció, coincideixen a demanar suport i eines per tenir procediments interns ben definits i actualitzats per gestionar les sol·licituds de supressió i també instruments de recolzament com formularis, guies o models de resolució, així com criteris per interpretar i aplicar les excepcions per exercir el dret de supressió, entre d’altres, per respondre a les sol·licituds de forma adequada i garantir que es facilita la informació pertinent a les persones interessades.

A més de l’anàlisi del dret de supressió, des del 2020, el Comitè Europeu de Protecció de Dades ha dut a terme tres accions coordinades més d’aquestes característiques, amb l’objectiu d’avaluar l'ús de serveis al núvol per part d'organismes públics, la designació i el càrrec dels delegats de protecció de dades i el dret d'accés. 

Ultima actualització: 23.02.2026