Bases jurídiques

No. L’RGPD estableix que el consentiment ha de consistir en una declaració o un acte afirmatiu clar, que reflecteixi una manifestació de voluntat lliure, específica, informada i inequívoca de l’interessat que accepta el tractament de dades personals que l’afecten. Per tant, el silenci, les caselles ja marcades o la inacció (com, per exemple, el consentiment tàcit) no constitueixen un consentiment vàlid de conformitat amb l’RGPD.

D’acord amb això, els tractaments de dades iniciats abans del 25 de maig de 2018 basats en un consentiment tàcit s’havien d’ajustar, abans d’aquesta data, als requisits de l’RGPD. Això es pot fer mitjançant l’obtenció d’un nou consentiment amb els requisits establerts per l’RGPD o bé mitjançant alguna altra de les bases jurídiques establertes per l’RGPD.

Abans d’iniciar un determinat tractament i en relació amb una finalitat específica, cal disposar d’una base jurídica habilitant. Si el responsable del tractament escull la del consentiment, ha d’estar preparat per cessar el tractament si l’interessat revoca el consentiment. El tractament es pot continuar duent a terme sobre una altra base jurídica si les persones afectades n’estan informades i es compleixen els requisits exigits per la normativa.

No, només podrien fer-ho si prèviament heu donat el consentiment, que podríeu revocar en qualsevol moment, o bé si us contacta una companyia de la qual sou client (o n’heu estat el darrer any) per oferir-vos productes o serveis similars als contractats amb anterioritat.

En qualsevol cas, una bona solució és inscriure’s a alguna de les llistes d’exclusió publicitària voluntària existents com ara la Lista Robinson, gestionada per l’Associació Espanyola d’Economia Digital (ADIGITAL), o la Lista Stop Publicidad, gestionada per l’Associació Espanyola per a la Privacitat Digital. La inscripció és gratuïta i de consulta obligada per part de les empreses a l’hora d’endegar campanyes comercials.

Sí, però us hi podeu oposar. La llei que regula el règim electoral general estableix que l'Oficina del Cens Electoral és l'òrgan encarregat d'elaborar el cens electoral. La inscripció en aquest cens és obligatòria i els ajuntaments hi inscriuen d’ofici els residents del seu terme municipal. El cens electoral s'actualitza mensualment i el nom, els cognoms i el domicili són dades censals que cal recollir necessàriament.

El dia de la proclamació de les candidatures, els representants de cada candidatura electoral poden obtenir una còpia del cens electoral del districte corresponent. El poden utilitzar per enviar propaganda electoral, només durant el període de campanya. Us podeu oposar a la inclusió de les vostres dades en aquestes còpies del cens electoral, per evitar que us enviïn propaganda electoral per correu postal.

Durant el període electoral, els partits polítics poden enviar propaganda electoral per mitjans electrònics o sistemes de missatgeria electrònica, sempre que identifiquin la naturalesa electoral de la tramesa i facilitin un mitjà gratuït per exercir el dret d’oposició.

Amb aquesta finalitat, els partits polítics poden utilitzar dades obtingudes en pàgines web i altres fonts d’accés públic. En qualsevol cas, la normativa vigent no permet que s’elaborin perfils que tinguin en compte categories especials de dades.

Els mitjans o serveis de comunicació que poden utilitzar les administracions públiques, ja sigui per relacionar-se amb els ciutadans o amb altres administracions públiques, poden ser molts i de naturalesa molt variada. En qualsevol cas, el canal emprat s’ha d’ajustar a les exigències de la normativa de protecció de dades.

En aquests serveis de missatgeria instantània, és el mateix usuari qui decideix instal·lar-se una determinada aplicació, a través de la qual es pot relacionar amb tercers, incloses, si escau, les administracions públiques.

Si l’Administració utilitza grups de Whatsapp o un altre servei de missatgeria instantània per comunicar-se amb els ciutadans, ha de disposar del consentiment de tots els membres del grup, llevat que compti amb una altra base jurídica, i informar-los sobre el tractament de les dades i les conseqüències que es poden derivar de la utilització d’aquest canal. Amb aquesta finalitat, l’Administració pot facilitar als usuaris “clàusules de polítiques de bon ús”.

Perquè la base jurídica del tractament pugui ser el consentiment i que aquest sigui lliure, cal que les persones participants tinguin altres canals alternatius de comunicació amb l’Administració per a les finalitats previstes; és a dir, el servei de missatgeria instantània no se’ls ha d’imposar com a única via de comunicació.

Si voleu saber més detalls sobre aquest tema, podeu consultar el dictamen CNS 13/2018.

Sí, en cas que la seva instal·lació s’hagi aprovat amb el vot favorable de 3/5 parts dels propietaris. Les càmeres han d’estar a les zones comunes i no poden captar imatges de la via pública. La comunitat, que n ‘és la responsable del tractament, ha d’incloure el nou tractament al seu Registre d’Activitats de Tractament i col·locar els cartells informatius als accessos a la finca, així com la resta d’obligacions establertes a la normativa de protecció de dades. En especial, cal recordar que la visualització de les imatges ha d’estar restringida a la persona o persones expressament autoritzades per la comunitat.

No, la normativa específica només permet als hotels, o altres establiments que duen a terme activitats d’hostatge, recavar determinades dades que consten al document d’identitat (DNI, TIE, passaport), però no l’escaneig o accés a una còpia digitalitzada.  En el cas dels bancs, la normativa de prevenció de blanqueig de capital i finançament del terrorisme sí que preveu l’obligació d’identificar formalment a les persones físiques que intervenen en qualsevol operació a través de document fefaents, com ara, el DNI, TIE o el passaport.

Sens perjudici d’això, és recomanable adoptar mesures de prevenció en cas de facilitar una còpia del DNI, com ara, facilitar-la en blanc i negre, incorporar marques d’aigua, amagar les dades que no siguin necessàries o bé, facilitar només l’anvers o el revers.

No, la publicació de la llista d’aspirants d’admesos i exclosos en un procés de selecció no ha de perllongar-se més enllà del termini per a poder presentar recurs administratiu o contenciós administratiu.