Meritxell Borràs reivindica al Congrés dels Diputats que el nou Projecte de llei sobre els serveis digitals reconegui les competències de l’APDCAT i la resta d’autoritats autonòmiques

La directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), Meritxell Borràs i Solé, ha comparegut aquest dijous a la Comissió d'Economia, Comerç i Transformació Digital del Congrés dels Diputats, en relació al Projecte de llei mitjançant el qual es modifiquen diverses disposicions legals per a la millora de la governança democràtica en serveis digitals i ordenació dels mitjans de comunicació.

La directora de l’APDCAT ha apuntat que el Projecte de llei modifica dues normatives que incorporen una referència competencial  a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), sense fer referència a les altres autoritats supervisores en matèria de protecció de dades (la basca, l’andalusa i la catalana), les quals també tenen competències de supervisió en tots dos àmbits normatius. El fet de no incorporar aquesta referència suposaria una vulneració del marc competencial.

Per a la directora, si l’APDCAT controla el sector públic de Catalunya quan tracta dades personals, en aplicació del Reglament general de protecció de dades, també se li ha de reconèixer aquesta competència en altres normatives quan les entitats sotmeses al seu control estan sotmeses a obligacions derivades de la normativa de protecció de dades. És per això, que ha insistit que la reforma que ara s’impulsa s’hauria d’adaptar a l’existència d’altres autoritats de protecció de dades, a més de l’Agència Espanyola, reconeixent les competències autonòmiques de protecció de dades.

En aquesta línia, ha recordat que l’Avantprojecte de llei per al bon ús i la governança de la intel·ligència artificial, del Govern de l’Estat, sí que té en compte les quatre autoritats de protecció de dades, i no només atribueix a l’AEPD la competència de supervisar alguns sistemes d’intel·ligència artificial, sinó també a l’autoritat basca, l’andalusa i la catalana.

Valor creixent de les dades

Durant la seva intervenció, Borràs ha apuntat que la tecnologia permet un tractament de les dades cada vegada més profund, complex i massiu. Ha alertat que fa temps que moltes empreses comercien amb dades, pel seu valor econòmic creixent, i que en treuen beneficis. En aquet sentit, ha advertit dels riscos de perfilatge de les persones, fet que pot suposar arribar a conèixer no tan sols el seu perfil econòmic, sinó també social o ideològic.

Borràs ha recordat que Europa ha impulsat normes que posen límits i obligacions a les empreses i proporcionen a la ciutadania nous drets o més garanties per exercir-los. Per exemple, reglaments com el de la dada, el de la governança de dades, el d’intel·ligència artificial, el de mercats digitals o el de serveis digitals. La directora ha subratllat que cal veure no només la complementarietat d’aquestes normes, sinó també la seva interrelació, vetllant igualment pel paper central de les autoritats de protecció de dades en la garantia d’aquest dret fonamental en tots els sectors, i també en la supervisió.