Encastre sanitari

Non. Eth titular des donades personaus, e en concrèt des donades que i a ena istòria clinica, tostemp ei eth pacient. Eth centre sanitari, eth mètge, era mutualitat privada, etc. qu’elabòren era nòsta istòria clinica son responsables dera informacion que tracten, e l’an de sauvar, conservar e protegir.

Es istòries cliniques se pòden conservar en supòrt papèr o electronic, cada viatge que se ne garentisque era autenticitat deth contengut e qu’en futur se poderà consultar. Toti es accèssi o modificacions dera istòria clinica deuen demorar enregistradi, parièr qu’es mètges e es professionaus assistenciaus que i an accedit o l’an modificat.

Enes istòries cliniques en papèr, s’aurien d’utilizar conteneders segurs que non permeten que persones non autorizades recupèren era informacion, e maquines destructores de papèr. Pòt èster apropriat encargar-ne era eliminacion a enterpreses que garentisquen era destruccion segura mejançant un certificat.

Enes istòries cliniques en supòrt electronic, es centres o professionaus sanitaris deuen hèr un esfaçat segur dera informacion o, s’esquè, destruïr fisicament eth supòrt o eth dispositiu.

Es centres sanitaris, es archius e es centres de documentacion deuen auer un registre d’eliminacion d’istòries cliniques.

Es centres e servicis sanitaris que barren e es professionaus que cessen era activitat definitivament deuen garentir er accès as istòries cliniques que susvelhen, en benefici dera assisténcia medicau e des drets des pacients.

Quan un mètge en exercici per compde pròpri cesse era activitat, aurie d’avertir es pacients entà que poguen emportar-se es sues istòries cliniques e, s’esquè, liurar-les a un nau professionau. Eth mètge pòt consultar ath sòn collègi professionau sus era manèra coma a de gerir aguesta situacion, sense méter en perilh es drets des sòns pacients e, s’esquè, destruïr era informacion que pertòque damb metòdes segurs.

Non. Se tracte de dus drets d’informacion diferenti:

• Eth consentiment informat en encastre sanitari hè referéncia ath déuer de recuélher eth consentiment des pacients que se deuen sométer a determinades intervencions mès o mens invasives sus eth sòn còs (exploracions, analisis cliniques, biopsies, intervencions cirurgicaus, suenhs, tractaments medicaus, etc). Cau explicar ath pacient en que consistirà era accion entà que pogue decidir e autorizar se s’i somet o non.
• Eth dret d’informacion que preve era legislacion de proteccion de donades personaus ei un dret de toti es pacients. Es centres sanitaris no deuen demanar eth consentiment entà tractar es donades que les faciliten es pacients entà atier-les, mès òc qu’an era obligacion d’explicar-les coma emplegaràn es sues donades.

Era informacion que receben es pacients a de èster concisa, transparenta, intelligibla e de facil accès, damb un lenguatge clar e simple, en particular quinsevolha informacion adreçada especificament as mainatges. Era informacion s’a de facilitar per escrit o per d’auti mejans, includidi, s’esquè, es electronics.

Eth pacient a dret a demanar quinsevolh esclariment qu’age de besonh. Entà hè’c, pòt adreçar-se ath delegat de proteccion de donades dera entitat responsabla.

Non. Demanar ua signatura a un pacient sense auer-lo informat prealablament de quines donades se recuelheràn, entà quin motiu, a qui se comunicaràn, etc, e sense qu’age pogut esclarir es sòns dobtes, non ei corrècte. Cau facilitar era informacion qu’exigís era lei de sòrta que ne demore constància, e eth pacient l’a de poder compréner. Jamès non s’aurie signar en blanc, se non se sap a que s’assòcie era signatura. Eth pacient a dret a obtier ua còpia de quinsevolh document qu’age signat.

Òc, era APDCAT considère qu’en foncion des circonstàncies deth cas concrèt, pòt concórrer un interès legitim deth pacient entà conéisher era traçabilitat des accèssi ara sua istòria clinica.

Podetz ampliar era informacion en relacion damb aguest ahèr a compdar deth document Critèris interpretatius sus era aplicacion des normes reguladores e era procedura des reclamacions d’accès des persones ara traçabilitat dera sua istòria clinica, aprovadi amassa pera Autoritat Catalana de proteccion de donades (APDCAT) e era Comission de Garentida deth dret d’Accès ara Informacion Publica (GAIP). 

Òc. Se suspectatz qu’an entrat illicitament ena vòsta istòria clinica podetz sollicitar ara entitat o institucion responsabla eth registre d’accèssi ara vòsta istòria clinica o traçabilitat. En tèrme maximau d’un mes vos a de facilitar un listat damb eth detalh de cadua des entrades produsides. Se non vos liuren eth registre d’accèssi, auetz dret a presentar ua reclamacion deuant dera Autoritat Catalana de proteccion de Donades. Un viatge que dispausetz deth listat, se i detectatz accèssi non justificadi per rasons assistenciaus o administratives, podetz hèr ua denóncia deuant dera Autoritat Catalana de proteccion de Donades per infraccion dera normativa.

En bères escadences, eth pacient non a de conéisher tot çò qu’includís era sua istòria clinica, ja sigue pr’amor deth sòn pròpri interès o deth d’autes persones (per exemple, quan es professionaus que l’atien considèren que i a un estat de besonh terapeutic o quan i cònsten anotacions subjectives).

Non. Eth pacient, coma persona afectada, pòt exercir eth dret a obtier ua còpia de toti es sòns repòrts medicaus d’assisténcia. Non i a cap obligacion d’explicar ara clinica eth motiu dera peticion e, se se hè, açò non justifique que se denègue era informacion. S’era clinica se nègue a liurar-la, eth pacient pòt reclamar ara APDCAT.

Òc. Eth dret a conéisher es pròpries origines biologiques includís eth dret a conéisher era identitat des parents biologics. Aguest dret se reconeish as mainatges e as adolescents desemparadi (persones adoptades, tutelades o ex-tutelades pera Administracion), un viatge an artenhut era majoria d’edat o s’an emancipat. Es sollicitaires deuen poder accedir a determinada informacion dera istòria clinica dera mair biologica que pogue èster remercabla entara sua pròpria salut.

Era titulara dera istòria clinica ei era hemna que se somet ath tractament de reproduccion assistida. Eth sòn coble a dret a accedir as sues pròpries donades. S’un membre deth coble vò accedir as donades der aute membre, contengudes enes documents compartidi, a de besonh eth consentiment deth titular. Es donades relatives as preembrions pòden considerar-se informacion titularitat des dus membres deth coble, de sòrta qu’andús aurien dret a accedir-i.

Non. Enes casi de rectificacion o supression des donades, era normativa de proteccion de donades impause eth déuer de blocatge. Açò compòrte era identificacion e resèrva des donades dehòra des circuïts abituaus de trabalh e que s’adòpten mesures que n’empedisquen eth tractament, de sòrta que solament siguen disponibles entà jutges e tribunaus, eth ministèri fiscau o es administracions publiques competentes; en particular des autoritats de proteccion de donades, entà exigir possibles responsabilitats derivades deth tractament e solament enquia qu’aguestes responsabilitats prescriguen.

Ei important qu’era istòria clinica rebate adequadament e de forma veraia es circonstàncies remercables des procèssi assistenciaus deth pacient. Es errors ena data dera intervencion o ena identificacion deth mètge responsable pòden influïr negativament en tractament assistenciau actuau e futur (per exemple, pòt hèr impossible qu’es mètges verifiquen s’era recuperacion deth pacient entre laguens dera normalitat, o pòt empedir contrastar era informacion damb es professionaus que l’atengueren). Donques, era informacion s’a de rectificar.

Non. Era assisténcia sanitària que se rend a compdar des centres e es servicis deth hilat de salut publica non se base en consentiment des pacients, mès enes leis qu’establissen que toti auem dret a recéber aguesta prestacion (apartat 4.1 d’aguesta guida).

Per contra, era portabilitat òc que se pòt sollicitar as responsables (mutualitats privades, mètges en exercici privat...) que tracten es donades de forma automatizada e d’acòrd damb ua decision prealabla deth pacient qu’a contractat aguesta prestacion.

Era normativa sanitària establís qu’es donades dera istòria clinica solament an d’èster accessibles, damb finalitats assistenciaus, entàs professionaus sanitaris que deuen tractar eth pacient; aguesti professionaus deuen protegir e respectar era confidencialitat d’aguesta informacion.

Mejançant eth dret d’oposicion eth pacient pòt demanar, per motius restacadi damb era sua situacion particulara, que solament determinadi professionaus agen accès ad aguest episòdi de salut. Totun, aguest dret se pòt veir limitat s’eth centre sanitari pòt acreditar que i a motius legitims imperiosi que deuen prevaler (per exemple, se pòt méter en perilh era assisténcia sanitària que recep eth pacient o eth bon foncionament deth sistèma de salut).

Autrejar eth dret d’oposicion non implique necessàriament qu’era informacion se suprimisque, mès que per exigéncia dera lei d’autonomia deth pacient cau conservar-la pendent uns determinadi periòdes (apartat 1 d’aguesta guida).

Eth hèt qu’er exercici d’un dret non age d’auer er efècte que preten eth sollicitaire (era efectiva supression d’ua donada, per exemple), non justifique era manca de responsa. Ath contrari, cau respóner egaument laguens deth tèrme d’un mes e explicar per quina rason se desestime era sollicitacion. Deth moment que non s’a atengut eth dret, se pòt presentar ua reclamacion de tutèla de drets deuant era APDCAT.

Vos podetz adreçar ath delegat de proteccion de donades (DPD) deth responsable deth tractament. Podetz trobar es sues donades de contacte ena clausa informativa que vos a de facilitar eth responsable quan recuelh era informacion.

De manèra alternativa, e tanben se non ètz d’acòrd damb era responsa que vos da eth delegat de proteccion de donades, vos podetz adreçar ara APDCAT.

Era comunicacion des donades de salut per telefon compòrte eth risc de facilitar era informacion a un tresau que sage de suplantar era identitat deth pacient. Per aguest motiu cau evità’c, exceptat que s’agen implantat protocòus entà identificar damb seguretat era persona que sollicite era informacion.

Non. Exceptat qu’aguestes persones siguen implicades ena assisténcia medicau ath pacient, er accès serie indegut e vulnerarie eth principi de confidencialitat. Eth simple hèt de trabalhar en un centre sanitari non permet accedir ara informacion d’un companh, sense eth sòn consentiment. Eth centre deuerie dar instruccions adequades as sòns trabalhadors sus aguest ahèr. Eth pacient pòt reclamar deuant era APDCAT o es autoritats judiciàries.

Non, levat qu’agen eth consentiment des pairs (o des mainatges, a compdar des 14 ans), liure, especific e indobtable, e se se les informèc adequadament. Ath delà, s’era fotografia permet dedusir que patís bèth tipe de malautia, eth consentiment a de èster explicit. Era finalitat publicitària pòt èster legitima, mès era atencion sanitària non compòrte que se pogue difóner era imatge des pacients.

Era lei permet que se facilite as familhaus qu’ac solliciten un justificatiu damb informacion deth pacient qu’an acompanhat. Totun, en aguest justificatiu solament i a de constar era informacion minima indispensabla entà qu’eth trabalhador pogue demanar e gaudir deth permís de trabalh que preve era normativa de trabalh entà poder acompanhar un familhau ath mètge.

Òc. Abans de facilitar quinsevolha donada sus er estat de salut d’un pacient, es centres sanitaris s’an d’assegurar dera identitat de qui telefone, dera sua relacion damb eth malaut e, s’esquè, des indicacions qu’a dat eth pacient. Autament, pòden vulnerar era intimitat deth pacient. Ei ua bona practica qu’eth centre demane ath pacient quines persones dera sua confidança pòden recéber informacion, per exemple, sus era sua evolucion dempús d’ua intervencion cirurgicau.

Er espitau pòt facilitar eth numèro de cramba (que ei ua donada que hè partida dera istòria clinica) solament as persones restacades ath pacient per rasons familhaus o de hèt que l’acompanhen pendent eth procès assistenciau. Entara rèsta de visites, ac a d’autorizar eth pacient.

Per çò deth critèri medicau un pacient non a pro capacitat entà préner decisions sus era sua salut (per exemple, per un accident grèu o per malautia mentau), es persones que n’an era representacion o que i son restacades per rasons familhaus o de hèt pòden accedir ara sua informacion.

Òc, es persones restacades ath defuntat per rasons familhaus o de hèt, e tanben es sòns eretèrs, pòden demanar er accès ara sua istòria clinica. Açò exceptat aqu’eth defuntat non ac auesse proïbit exprèssament. Er accès d’un tresau ara istòria clinica motivat per un risc entara pròpria salut s’a de limitar as donades apertientes. Non s’a de facilitar informacion qu’afècte era intimitat dera persona defuntada ne es anotacions subjectives des professionaus, ne que prejudície tresaus.

Non. Er accès a ua istòria clinica sense eth consentiment deth pacient o sense ua rason assistenciau qu’ac justifique supause ua vulneracion deth principi de confidencialitat dera informacion deth pacient. Alavetz, es professionaus medicaus que, maugrat trabalhar en madeish CAP, espitau, centre sociosanitari, residéncia, etc, non son implicadi en tractament assistenciau d’un pacient, non an d’accedir as sues donades personaus.

Quan atien un pacient per derivacion d’ua mutualitat collaboradora damb era Seguretat Sociau, es centres sanitaris pòden comunicar eth diagnostic deth trabalhador sense eth sòn consentiment, damb era finalitat de gerir es prestacions economiques e era assisténcia sanitària derivada de contingéncies professionaus, e tanben entath seguiment e contraròtle dera incapacitat temporau deth trabalhador.

Òc. Quan se tracte d’ua assegurança obligatòria, era lei permet as centres sanitaris reclamar as companhies asseguradores eth montant dera assisténcia sanitària renduda ara assegurada d’aguestes companhies. Entà hè’c, era entitat a de poder comunicar donades des pacients entà acreditar que s’a rendut era assisténcia sanitària reclamada.

Òc. S’es donades son de besonh entà exercir eth dret de defensa o eth compliment deth contracte d’assegurança, er espitau pòt comunicar es donades de salut deth pacient as sòns avocats o ara companhia asseguradora deth madeish espitau o des mètges denonciadi.

Non. Er apòrt de donades relatives ara salut ei estrictament volontari.

Òc. En aguest cas, er enregistrament d’ua intervencion cirurgicau non respon a ua finalitat assistenciau, senon qu’a finalitats d’ensenhament, de sòrta qu’eth pacient pòt autorizar eth tractament des imatges. Er enregistrament non se pòt hèr s’eth pacient non ac consentís. Entà utilizar es imatges o d’autes donades en ensenhament o en publicacions scientifiques, cau qu’eth pacient non sigue identificable.

Es pacients, o es sòns representants, pòden autorizar que i age escolans en formacion presenti en sòn procès assistenciau (per exemple, en ua exploracion o revision medicau). Es mètges deurien limitar era preséncia d’escolans quan se considerarà inadequat pr’amor dera situacion clinica, emocionau o sociau deth pacient.